Entrevista a Pilar Estelrich i Arce

25 de març de 2024

El febrer de 2022 Pilar Estelrich ens va respondre un seguit de preguntes. Acabava de publicar la traducció de L’Anticrist de Joseph Roth publicat a Adesiara. Enguany, Adesiara publicarà una nova traducció de la Pilar de Joseph Roth, Jueus errants. La Pilar ens va deixar aquest cap de setmana passat després d’anys de malaltia. També traductora d’Ingeborg Bachmann, Walter Benjamin, Bertolt Brecht, Julia Franck, Arno Geiger, Günter Grass, Hermann Hesse, Joachim Israel, Elfriede Jelinek, Franz Kafka, Wolfgang Koeppen, Christoph Ribbat, David Safier, Uwe Tellkamp, Ilija Trojanow i Timur Vermes.

Publiquem per escrit l’entrevista que data del 20 de febrer de 2020.

T’adjunto el teu missatge amb el meu intent de resposta intercalat, que segurament serà poc satisfactori. Això també m’hauria anat millor fa uns trenta anys… Si vols res més, ja m’ho diràs.

Com és que has començat a traduir anys després d’escriure la tesi? Et vas plantejar en la seva elaboració que volies traduir al català?

Quan vaig defensar la tesi, el 1990, jo hauria acceptat encantada traduir Roth tant si era al català com al castellà, i de fet vaig intentar fer propostes, però no vaig tenir èxit, primer per la por dels editors que no es vengués bé, i després perquè els seus drets d’autor havien anat pujant. En català no ha estat fins a complir-se els 80 anys des de la mort de l’escriptor que em van arribar propostes: Adesiara, Pagès i Flâneur. Els estic molt agraïda.

Roth és dels pocs autors que està a les llibreries, sempre i en català. Per quin motiu? Com és que es troba amb més facilitat que autors com, per exemple, certs títols de Kafka, Zweig.

Em sorprèn que això sigui així. Deu tenir a veure amb la gran difusió que ha obtingut el personatge (també gràcies a la filmografia) i el fet que ara ja han prescrit els seus drets d’autor.

Voldria aprofitar aquesta avinentesa per afegir que en general ens convindria una política editorial més atenta al manteniment i la consolidació dels fons de catàleg i no tan sols a les novetats.

De Roth n’han parlat molts, i molts. Per exemple, de Claudio Magris. Pel que fa a la teoria de la literatura o la interpretació, què ha permès Roth? Quina creus que és la clau que ha captivat a estudiosos?

Per desgràcia, no estic al corrent de les publicacions recents; en bona part, m’ho explico en relació amb el distanciament produït per la redacció d’una tesi feixuga i absorbent que en estar escrita en catalá no vaig aconseguir publicar en format de llibre, així com per la presència d’altres tasques (oposicions, docència, etc.) i l’absència d’encàrrecs per traduir Roth fins fa ben poc.

Claudio Magris va ser ja de ben jove un referent imprescindible per als dos pols ètnics i culturals que van ser determinants per Roth: començant per la monografia sobre el mite de la monarquia habsbúrgica i després dirigint l’atenció de la germanística cap al món dels jueus orientals i el jiddisch amb el volum titulat Lontano da dove. En canvi, Roth no és tematitzat de la mateixa manera en altres volums importants com Il Danubio o L’annello di Clarisse, aquest darrer vaig traduir al castellà, perquè ja forma una part essencial de l’estructura de l’univers austro-hongarès de l’estudiós triestí.

Crec que Roth és una figura complexa i turmentada que escriu meravellosament i sap transmetre un món multiforme dotat de totes les contradiccions que ell mateix reflecteix, i sempre es troba molt llastat per elles. La seva identitat escindida es deleix per aconseguir un refugi harmònic entremig dels dos pols, encara que li calgui recrear-se’l ell mateix incansablement.

Podeu consultar la tesi de Pilar Estelrich i Arce al repositori de Tesis Doctorals, aquí.

Imatge de portada: Universitat Pompeu Fabra.

Els darrers episodis sobre Joseph Roth: