Nom de l'autor: Redacció

M273 Pol López

Bernat Reher / Benvinguts a un nou capítol Mentrimentres. Pol López, com estàs? Molt bé, i tu com estàs?

A mi em feia molta il·lusió convidar-te.

A mi venir a mi venir.

Me’n recordo que em va dir un dia: “Tu tens un pòdcast”?

I tant, jo vaig ser dels primers seguidors de mentrimentres.

Avui parlem del Festival Clàssics. L’any passat vam entrevistar al Raül Garrigasait. Les lectures de textos filosòfics, l’any passat es van fer a Felip Neri. Enguany «L’anticrist de Nietzsche».

Aquest cop, però, en una no església. Tot el contrari, aquesta vegada al saló anatòmic. On es feien les autòpsies. Hi ha una mena de declaració d’intencions no de com està a favor de la ciència i i com confrontar la fal·làcia del cristianisme. A mi em ve molt de gust.

És molt emocionant, vull dir el que ve més de gust de és compartir la la intel·ligència, no la veu d’aquesta persona, no poder encarnar la perquè en el moment en la lucidesa en què és en què es va aixecar del cristianisme va intentar que l’home pogués ressorgir d’aquest, d’aquest, d’això que parlàvem, d’aquest obscurantisme, d’aquest lloc. El text té gràcia, amb ritme, mala llet amb amb, amb una prosa salvatge, amb molt, molt, molt seductor.

M273 Pol López Llegeix més »

M264 Tennessee Williams

Bernat Reher / Tennessee Williams no ha desaparegut mai de les cartelleres teatrals catalanes. I ara se’l torna a traduir i a publicar. Un fet insòlit i que hem de celebrar. Per una banda, Adesiara n’ha publicat ja un parell: «Un tramvia anomenat Desig» i la «Gata sobre una teulada de zinc calenta». Les dues traduccions de Joan Sellent. En publicarà una tercera, i serà «El Zoo de vidre» i la traducció la farà en Jordi Vilaró. Ell també ha prologat el primer volum de «Teatre Maleit» que ha traduït Marc Rosich a Prometeu. A l’espera del segon volum, avui hem parlat amb el Jordi, que es va doctorar amb la tesi «L’amabilitat dels desconeguts: Tennessee Williams a Barcelona durant el franquisme».

M264 Tennessee Williams Llegeix més »

Desplaça cap amunt