Papers sobre literatura de Gabriel Ferrater

A finals de 2023 es va publicar Papers sobre literatura de Gabriel Ferrater. L’editor, Jordi Cornudella celebrava que, finalment, el projecte d’edició de les obres completes del poeta «que feia versos» no s’hagi concentrat en una sola editorial, ni en un sol volum. Els llibres de Ferrater tal com els entenem sortiran tots, i editats de nou, però respectaran l’estructura del llibre original. Papers sobre literatura és Sobre Literatura publicat el 1979. L’any 1981 va aparèixer Sobre el llenguatge i Sobre pintura. Aquest darrer, escrit en castellà, sortirà aviat a Acantilado amb diversos textos inèdits: un parell textos que en Joan Ferraté no tenia i fragments de Cartes a l’Helena i residu de materials dispersos. També hi haurà un canvi en la disposició. Molt més endavant, podrem llegir Escritores en tres lenguas, que passarà a dir-se Diccionario de escritores i que serà el doble de llarg. Noticias de libros, ara es dirà Lectures d’ofici. I inclourà tots els informes de lectura, inclosos a Papers, cartes i paraules.

Un text singular és Notas sobre la poesía de Josep Carner (1958). Joan Ferraté, segons Jordi Cornudella, no el coneixia. I és un text que Gabriel Ferrater tenia molt present quan va elaborar l’entrada sobre Josep Carner al Diccionario d’escriptors de Salvat i posteriorment, quan elabora el Pròleg a Nabí. Hi ha frases pràcticament idèntiques traduïdes del castellà al català. Aquest text no va aparèixer d’entre els seus papers. Va ser posteriorment que Cornudella el va trobar.

En Notas sobre la poesía de Josep Carner (1958) compara Carner amb Machado. Cornudella ens alerta que l’any 1957 a Teoria del poema, Joan Ferraté havia comparat Carner amb Juan Ramón Jiménez. Per Cornudella les dues comparatives «són molt d’època, fer la comparativa de Carner amb un poeta espanyol perquè els lectors se’n facin una idea». En qualsevol cas, per Cornudella la comparativa entre Carner i Machado té molt més d’interès i és molt més certa.

«Hacemos con nuestra vida como el principiante torpe con su dibujo: mucha más goma de borrar que lápiz, hasta que el papel se horada y hay que tirarlo».

Aquesta frase no apareix al Pròleg a Nabí i sí a Notas sobre la poesía de Josep Carner (1958). Per l’acadèmic Lucas Capellas, que ha estudiat Ferrater en diversos articles, analitzant El mol· lusc inspirat i els comentaris sobre l’esteticisme de Rilke, es considerada una frase emblemàtica de la pròpia poètica de Ferrater. Capellas suggereix que pot ser significatiu que l’any 1971 amb la publicació del Nabí, l’eliminés per pudor i per evitar un excés de patetisme. En canvi, per Jordi Cornudella, aquesta imatge prové d’un text de Riba sobre Jacint Verdaguer. Per tant, Ferrater està citant Riba quan parla del poema com allò que buida la inundació, el poema com un desaigüe (aquesta idea, es troba al pròleg de l’Obra Completa de Verdaguer a Selecta).

Pel que fa al text Sobre el llenguatge encara s’hi treballa amb la nova edició i Cornudella avisa que hi ha molta feina per fer. Han d’avaluar tots els inèdits i plantejar una nova ordenació del material. També considera important que algú especialitzat en lingüística pugui fer aquesta tasca, però no ens dona més detalls.

Una de les coses que Cornudella destaca dels Papers és l’absència d’un mètode. Posa l’exemple de les lectures de Carner influenciades per Shakespeare, simplement perquè abans de llegir Poesia del 57, Ferrater havia rellegit tot Shakespeare. També, ens destaca la singularitat de Historia de la literatura universal d’Erwin Laaths. L’editorial Labor compra els drets d’una història de la literatura d’un autor alemany amb el compromís d’adaptar-ho per al lector castellà. L’adaptació al mercat literari d’aquí vol dir incloure-li autors com Jaume Roig, Ausiàs March i poetes espanyols que no hi eren en l’original. Per tant, decideixen incloure un seguit d’especialistes: Antoni Comas, literatura catalana antiga; Miquel Bauçà, segle XIX i XX català, Carlos Pujol, el revisor o coordinador i Gabriel Ferrater, que fa una cosa molt estranya. En els termes en què ho diu Carlos Pujol al Pròleg: «ha realizado algunes ampliaciones notables en aquellos aspectos de la literatura extranjera que por afinidad son más importantes para el lector español que para el extranjero». És a dir, va afegir allà on va voler. I prova d’això són les pàgines 437-573 d’aquest volum. Parla del classicisme francès, Shakespeare, entre d’altres. Les ha fet al seu gust. En realitat, disposem, la seva visió de la literatura del segle XVII. I el regal és molt d’agrair, segons Cornudella.

No hi ha textos que no estiguin localitzats, però Dolors Oller, en aquest mateix programa, va dir que hauria d’existir un text anomenat «Sintaxi de Riba i Foix». En qualsevol cas, a Jordi Cornudella no li consta. Restem, això sí, a l’espera del proper llibre de la Dolors sobre Ferrater.