Joan Ferraté: cas obert

Entrevistem Jordi Cornudella i Jordi Amat per conèixer l’escriptor i traductor nascut a Reus el 1924.

«Què hi farem» deia Jordi Cornudella respecte d’una ressenya publicada sobre la nova edició de Lectura de La terra gastada de T.S. Eliot de Joan Ferraté als actes organitzats la Universitat de Girona sobre l’autor nascut a Reus ara fa cent anys. Germà de Gabriel Ferrater, va ser una gran influència en el terreny crític hermenèutic. Tot i que se’l considera mestre, no en va arribar a fer, de classes a la universitat. Mentre n’hi ha que diuen que en Gabriel Ferrater tenia contracte de jardiner per poder fer-ne, les classes de Joan Ferraté eren una altra mena de classes. «Quan plegàvem de la facultat d’escoltar en Joaquim Moles anàvem a casa de’n Joan, llavors sí que fèiem classe» em deia un alumne molt vinculat, inicialment, al Joan. A part de tot això, el desconeixement de l’obra de Joan Ferraté, per part de les noves generacions és tota. Aportacions, els últims anys, amb aportacions d’escriptors com Joan Todó, i l’especial que ara li dedica la Revista Lectora, Joan Ferraté torna a ressonar. També, per la publicació, com dèiem a l’inici, de la lectura que en fa del poema de T.S. Eliot amb una nova edició a Grup 62. 

A la Universitat de Girona, seu del Fons personal de l’autor, fa setmanes que s’hi va projectar Dol no hi ha més enllà ni desig entremig documental d’Esteve Subirah. En el film, només sentim parlar l’Amàlia Ferraté, i en Jordi Cornudella (mentre fa una sessió de club de lectura). El documental evidenciava la fragilitat de la situació personal de l’Amàlia abans de desfer-se de la biblioteca del seu pare. A propòsit d’això, hi apareixen tot de reflexions de l’Amàlia aparentment poc premeditades i que expressaven el dolor d’una persona que no va arribar a comprendre el seu pare.

Fotografia de portada: Dolors Oller