Els noms revelació del 2023

Arriba desembre, acaba un nou any i apareixen les famoses llistes. De millors llibres, de llibres que vindran, de llibres llegits, etc. A Mentrimentres hem volgut passar pàgina d’aquesta tendència i hem fet una tria de les persones més influents del panorama literari català. Com si fóssim Forbes, hem posat com a primer valor la joventut, les publicacions i els projectes en dansa. Però no només això. Es tracta d’una tria diversa. Busca generar sorpresa, curiositat i ganes de voler conèixer els diversos perfils. Hem cercat en el camp de la correcció, la poesia, el teatre, però també Twitter, l’art i la investigació acadèmica. I aquests són els escollits de l’any 2023.

Vam reunir a les persones escollides ahir, dijous 21 de desembre, a la Llibreria Finestres de Barcelona, que ens va obrir les portes excepcionalment per a fer les fotografies. Vam poder trobar-nos, conèixer-nos i fer una posada en comú del perquè de la tria. En aquest article podeu consultar el perfil de cadascú i una crònica de la trobada.

Eduard Olesti viu en tres àmbits: l’art contemporani, la poesia i les arts escèniques. Acaba de publicar Un cowboy crepuscular que ha merescut el Premi Ausiàs March 2023. Dins de la poesia ha renovat un estil presentant una proposta de llengua singular.Té una novel·la en dansa, i projectes, molts projectes. Quan ha acabat la trobada s’ha dirigit a una agència de viatges.

Maria Isern ha publicat Rusc a La Breu Edicions, i el llibre és a totes les llistes de poesia. Enguany ha tornat de París per acabar la tesi després de seguir un llarg periple a l’acadèmia en el terreny de la recerca en el camp de la Teoria, Gènere i Sexualitat. 

Gemma Bartolí actualment és a la Universitat de Girona en el marc d’una beca postdoctoral. Ha estat vinculada a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Autònoma. S’ha dedicat a la música i a la literatura catalana, és editora i correctora. Ha editat La febre d’or de Narcís Oller i La fabricanta de Dolors Monserdà. L’any vinent presentarà l’edició de Els vells d’Ignasi Iglésias i té un gran coneixement del teatre català de finals del XIX català.

Mar Molero Dolz és correctora. Ha treballat com a editora de taula a La Segona Perifèria i a L’Altra Editorial. Actualment, treballa a Grup 62. Acaba de publicar la traducció de Vivian Gornick a l’Altra, La situació i la història. 

Maria Garganté és historiadora de l’art i professora a la Universitat Autònoma. Enguany a publicat a Fragmenta Santificaràs les festes i a Farell Editors Paisatge Barroc. L’art a Catalunya durant els segles XVII i XVIII. Tots els seus estudis del barroc català són de gran interès divulgador, així com tota la tasca de comprensió de l’element festiu popular català.

Marc Miranda se’l coneix popularment per Trodeponent (@eltrodeponent). El seu perfil de Twitter és molt popular i es dedica a fer comentaris de tot tipus. Ha creat un llenguatge propi. Si parlem de “krissejar”, “mar i cel”, “woke”, “lowkey” ell n’és l’inventor i aviat li haurem de demanar al Pau Vidal que ens ajudi la campanya per convertir-lo a ell com a neologislador de la llengua i de tot. És doctorand a l’Autònoma.

En la trobada celebrada a la Llibreria Finestres hem pogut posar en comú certes qüestions que apareixen sempre al pòdcast. Per fer la tria ens hem basat en criteris força amplis, però era important triar gent que havia treballat molt, que havia mostrat el seu treball i que té projectes en dansa i que podrem llegir aviat. Moltes vegades ens omplim parlant del futur de la literatura catalana, i aquest passa també per tenir bons correctors, bons historiadors, bons acadèmics. Però la relació del nostre país amb el talent no és gaire positiva. Aquest fet ens va portar a pensar que seria una bona pensada fer una posada en comú de gent de perspectives i camps diferents. Amb intel·ligència i talent, i que l’estigui desenvolupant.

En el camp de la poesia, l’Eduard Olesti i la Maria Isern Ordeig són dels noms d’enguany. Per la seva obra singular i per haver estat reconeguts. Cap dels dos han publicat el seu primer poemari, però les seves obres s’han erigit com dues obres de referència d’enguany. També singular és la literatura en línia del Tro de ponent, per la gent que el seguim, sabem que ha creat tot un llenguatge que és difícil no usar, i que veurem, aviat en el terreny literari com no podria ser d’una altra manera. En Marc Miranda s’ha format també com a traductor. En el camp de la correcció i l’edició, hi destaquen la Gemma Bartolí, curadora titular a l’editorial Barcino, i que segueix treballant en el camp de l’edició de textos del patrimoni català. Mar Molero Dolz també destaca en aquest terreny, per la seva tasca inicialment a L’Altra, després a La Segona Perifèria i ara a Grup 62. No és fàcil en el camp de la correcció lingüística crear unanimitat i que la gent et derivi a algú, i elles dues ho han aconseguit. Maria Garganté enguany ha publicat dues obres que es poden llegir perfectament juntes i que presenten una interferència positiva en el terreny de l’assaig en català. Que incorpora reflexions en terreny de la festa i de les tradicions partint de l’art i de l’arquitectura.

Hem aprofitat per preguntar-los sobre qüestions generals: si han tingut mai la sensació de voler formar part del sistema literari i si el conceben com a tal. En general hem trobat una postura força contrària. Tots ells detecten la presència d’un món editorial, d’un sector i d’un sistema, però no hi han volgut formar part activament, simplement, perquè ja pertanyien o bé a l’acadèmia o bé a sectors similars. Això no vol dir que les seves obres hagin acabat tenint més presència, Garganté afirma que és ara que la gent se n’adona que escriu, però porta anys escrivint en el terreny acadèmic. Miranda afirmava del mestratge de Montserrat Bacardí, que s’han apropat a les editorials quan han volgut oferir un manuscrit i no dependre d’ells per mantenir un ritme de publicació. Olesti observava com companys seus de generació han quedat engolits per el sistema i com això vol dir vendre’s. Bartolí en canvi ha destacat que el seu pas per la universitat ha estat sense beques i que això li ha obligat a treballar per poder-se pagar els estudis. Aquesta reflexió ha obert un debat sobre la qüestió del talent i com de vinculat està amb la classe social. Tots hem estat d’acord a subratllar el privilegi que vol dir tenir talent i que se’t reconegui.

Esperem que la llista mentrimentres dels noms influents de l’any esdevingui tradició. Ja només tenim ganes de ser a desembre de l’any vinent per fer una nova tria.

Agraïm a la Llibreria Finestres que ens hagi cedit els seus espais per a aquesta trobada.